SANT CLIMENT I EL CAMÍ RAL
Entre els segles X i XI i entorn del camí que des de Barcelona portava cap al Penedès, travessant el Garraf, es va vertebrar la parròquia de Sant Climent de Llobregat, que uns quants segles més tard va viure un predomini important en la Baronia d’Eramprunyà.
I coms molts dels altres pobles que configurem aquesta realitat que vivim al llarg d’aquest nostre “Camí Ral”, Sant Climent deu molts aspectes del seu passat a l’existència d’aquest nus de comunicacions que ens va posar sobre el territori i alhora ens va fer passar per cada racó de la seva història.
Pel camí ens arribaven tropes de conquesta des del Nord (romans, visigots, francs) o des del Sud (musulmans); el camí ens portava les pestes, després de que el rei ens concedís el dret de fer un mercat per ser “un indret més protegit, concorregut i ben situat”; per ell, hi passaven els reis, encara que fos per morir, com Pere el Gran, o hi corrien amb les seves tropes per engrandir els territoris més enllà del mar. Aquesta ruta que cremaren els francesos o els espanyols en el segles XVII, XVIII i XIX és la que marcà la vida i el temps de la nostra gent fins a finals del segle XIX, en que, també, ens deixà (per bé o per mal) la fil·loxera.
L’aparició de les noves rutes de comunicació com la carretera de l’Ordal construïda entre 1770 i 1802 i, sobre tot, l’obertura de la carretera entre Gavà i Begues, aïllaren Sant Climent de tot aquest allau de vida i de història que li portà el camí.
Però tot i això, el model de producció, de relacions socials i d’explotació de l’entorn, propi del món medieval, es va prolongar a Sant Climent fins l’arribada de la carretera de Sant Boi a començaments del XX i amb la seva finalització cap a Viladecans en la dècada dels anys 20 del segle passat.
Era el punt final a una forma de vida que havia durat gairebé mil anys, tot i la travessa continua de història que havia suposat el Camí.
LA LLARGA EDAT MITJANA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada