Un llençol en cada bugada.
Mossèn Ramon els va haver de casar a les cinc de la matinada per a que ningú els veiés i per a que la família no se n’avergonyís. El seu pare no hi va anar, és clar. Agafats de la mà després de deixar els pares del Bartomeu a cal Barroldo, van continuar pel carrer del Moll cap a la casa del raval que ell havia construït. Només el so d’un motor i les màquines dela Fàbrica trencaven el silenci en que havien quedat.Tot i que només eren al mes d'octubre el carrer era humit i les niconelles relliscaven.
Mossèn Ramon els va haver de casar a les cinc de la matinada per a que ningú els veiés i per a que la família no se n’avergonyís. El seu pare no hi va anar, és clar. Agafats de la mà després de deixar els pares del Bartomeu a cal Barroldo, van continuar pel carrer del Moll cap a la casa del raval que ell havia construït. Només el so d’un motor i les màquines de
Van veure arribar el camió per la carretera de Sant Boi i es van espantar a l’adonar-se que el grup de Guàrdies Civils que n’havien baixat, corrien cap a ells. No van tenir temps de tornar endarrere. Eren davant del portal de la Fàbrica i els van apartar d’una empenta. Mentre els Civils entraven a les naus un sergent molt gras que esbufegava darrera del grup armat, s’hi va dirigir autoritari.
- Trabajan ahí dentro? No?. Pues andando que es gerundio!- els crida de mala manera.
Sense ruminar-s’ho la Laia li va estrènyer més fort la mà, i van córrer fins la seva nova llar. L’endemà van saber que aquell merder de policies vigilava la Fàbrica perquè l’havia de visitar el president del govern, en Primo de Rivera.
(continuarà ...)
