Encara sento l'olor dels rams de camamilla de Cal Ratolí, o dels manats de farigola, espigol, romaní, que lligaven a cal Fèlix de la Juliana ... suposo que vaig tenir la sort de poder viure el final d'una tradició que, en la seva forma original, començava a morir a Sant Climent, on moltes famílies pageses havien fet algun caleró gràcies a la fira de Sant Ponç.
Tot començava amb els rams de llorer i olivera que omplien el carrer la setmana abans de Rams. Tinc molt present que els feien al carrer i que passava el camió de cal Sanz a recollir-los per portar-los a vendre a la Menuda i al Born. El carrer ja feia olor de fresc, d'il·lusió, ... de poble viu. Jo encara n'havia amanat amb el meu pare a la vinya de Can Tallada, però no tenia res a veure amb el que respirava el meu carrer!.
El final d'abril començaven a entrar feixos i feixos d'herbes als barris i perfumaven la nostra vida per uns dies. Tot era gent feinejant i enraonant al carrer; riures, xiscles de bon ambient i mans que arribaven de les famílies més properes. Quan més s'apropava el dia11 de maig, més s'allargaven les nits i baixaven les veus i les alegries.
Aquesta setmana encara he tingut la sort de veure com en algun barri en feien rams i no pogut resistir la tentació de tornar un moment a la meva infantesa i recuperar aquell racó que em recorda les seves olors i les experiències que ja no viuran els nostres fills.
