El poble es reunia en Universitat per a decidir. Vet aquí el que van dibuixar en el nostre paisatge i passat. Recuperem la seva memòria i escampem-la
dilluns, 23 de desembre del 2019
dimecres, 11 de desembre del 2019
L’hivern de l’any 16é del
regnat de Lotari va ser molt fred. El segon diumenge de de març començava a
glaçar quan Juliana, el seu marit Llobell i Ot, un monjo del monestir de Sant
Cugat, tornaven al seu mas de les vespres que s’havien celebrat a la petita
capella que s’estava construint en aquella vall. Sopant van parlar de la
donació que volien fer al monestir i abans de resar les completes, Ot, ja tenia
redactat el document. A la calenda de juny del mateix any van registrar el
document en el cartulari el monestir. Era el primer registre que documentava
l’existència d’un poble anomenat Sant Climent de Llobregat.
I els climentons d’avui
en dia en som els seus hereus. D’ells i de totes les generacions que els han
succeït. Som els fills de les pageses que aplegaven llenya per alimentar el
forn de la farga més meridional del comtat de Barcelona en el XII; dels que
molien el gra i l’oli al molí de can Cocons abans de 1143; dels climentons que
van veure passar al rei Jaume I i Alfons X el Savi de Castella, o a Pere el
Gran delirant i molt a prop de la seva mort; dels que venien bestiar en el
mercat dels dimarts des del segle XIV; de la vídua Caterina Alegret, que per
sobreviure es va haver de casar amb Bartomeu Cardiler, fent-li jurar abans que
no maltractaria als seus fills, o de Caterina Bartra que li va fer un vestit
d’atzarena amb estamenya nova, amb faldilla de divuitè blau, mànigues i gipó a
la seva filla per al dia de les esposalles; Som descendents dels que van patir
els robatoris del bandoler Moreu que va acabar morint al Camí Ral; dels joves
que s’emborratxaven a la taverna de l’Infern i feien gresca a la Plaça dels
Bergants; Som legataris de Francesc Condomines que va morir en la victòria
catalana de la batalla de Sant Climent de la guerra de Successió i dels
climentons que van perdre les vinyes amb la fil·loxera i que van saber-se refer
cercant cultius alternatius; som la veu dels immigrants occitans del segle XVI,
dels castellans i andalusos del XX i dels magrebins de començament del XXI; i
som les millors representants de les dones que durant segles han fet puntes de
fil negre perquè les seves mans de pageses no l’embrutessin si era fil blanc. Som
hereus de Marieta la Cantadora, que d’un ram d’herbes remeieres sense vendre en
va parir la Fira de Sant Ponç de Barcelona.
Som un poble que no va
celebrar el mil·lenari quan tocava perquè no en sabia gran cosa del seu passat,
però que ha sabut aprendre qui som i d’on venim, i que no vol oblidar les
generacions que han deixat aquestes muntanyes llaurades fins a les serres, ni
la seva memòria escrita en cada barraca o marge de pedra seca.
Som Sant Climent.
Som un Sentiment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)