III Trobada d'estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà

Després de la trobada que va girar al voltant del "CAMÍ RAL" i que va tenir lloc a Begues el novembre de 2009,  ja tenim lloc i data per a la III trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà: Aquest any es farà a la masia de Can Xic, a la plaça de la Sardana de Viladecans, el dissabte 27 de Novembre de 2010. 


Si l'any passat es van presentar estudis de gent de Sant Boi, Begues, Viladecans, Castelldefels, Olesa de Bonesvalls i Sant Climent amb el tema del Camí Ral com a eix, aquesta edició es centrarà en les tradicions i festes populars dels nostres pobles. 


Hi esteu tots convidats. animeu-vos!

SANT CLIMENT A L'EDAT MITJANA

Gràcies al treball de Josep Campmany podem descobrir com es van anar formant els carrers de Sant Climent i els noms dels nous barris que sorgien al seu voltant. A més, podreu descobrir alguns cognoms que des de fa segles viuen en el nostre poble.

SANT CLIMENT A L'EDAT MITJANA

LA LLARGA EDAT MITJANA

SANT CLIMENT I EL CAMÍ RAL

Entre els segles X i XI i entorn del camí que des de Barcelona portava cap al Penedès, travessant el Garraf, es va vertebrar la parròquia de Sant Climent de Llobregat,  que uns quants segles més tard va viure un predomini important en la Baronia d’Eramprunyà.

I coms molts dels altres pobles que configurem aquesta realitat que vivim al llarg d’aquest nostre “Camí Ral”, Sant Climent deu  molts aspectes del seu passat a l’existència d’aquest nus de comunicacions que ens va posar sobre el territori i alhora ens va fer passar per cada racó de la seva història.

Pel camí ens arribaven tropes de conquesta des del Nord (romans, visigots, francs) o des del Sud (musulmans); el camí ens portava les pestes, després de que el rei ens concedís el dret de fer un mercat per ser “un indret més protegit, concorregut i ben situat”; per ell, hi passaven els reis, encara que fos per morir, com Pere el Gran, o hi corrien amb les seves tropes per engrandir els territoris més enllà del mar. Aquesta ruta que cremaren els francesos o els espanyols en el segles XVII, XVIII i XIX és la que marcà la vida i el temps de la nostra gent fins a finals del segle XIX, en que, també,  ens deixà (per bé o per mal) la fil·loxera.

L’aparició  de les noves rutes de comunicació com la carretera de l’Ordal construïda entre 1770 i 1802 i, sobre tot, l’obertura de la carretera entre Gavà i Begues,  aïllaren Sant Climent de tot aquest allau de vida i de història que li portà el camí.

Però tot i això, el model de producció, de relacions socials i d’explotació de l’entorn, propi del món medieval, es va prolongar a Sant Climent  fins l’arribada de la carretera de Sant Boi  a començaments del  XX  i  amb la seva finalització cap a Viladecans en la dècada dels anys 20 del segle passat.  

Era el punt final a una forma de vida que havia durat gairebé mil anys, tot i la travessa continua de història que havia suposat el Camí.

LA LLARGA EDAT MITJANA

PER VOLUNTAT DE DÉU I D'ALGUNES NOTABLES PERSONES

CASAMENTS A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT EN EL SEGLE XV.

Com es casaven els climentons? Amb qui? D'on venien les seves parelles?. Com s'arreglaven els matrimonis?  On quedava l'amor?

 La resposta a alguna d'aquestes preguntes la podeu trobar en aquest document:

CASAMENTS A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT EN EL SEGLE XV

Sant Climent de Llobregat a l'any 1000

Fa més de mil anys que  el nom del nostre poble passeja per la Història. I moltes són les persones que han esculpit les nostres muntanyes amb marges i fent productiva la pedra de niconella que les ocupa. dotzenes de generacions de pagesos van colonitzar la terra per a treballar-la i per menjar del que suaven. Fa més de mil anys que hi som,  i aquí podeu conèixer un dels protagonistes que fa més d'un mil·lenni van viure en aquestes terres:

Sant Climent de Llobregat a l'any 1000:    RECOSIND D'ALMAFAR

ESTEM CONSTRUINT AQUEST BLOC. GRÀCIES PER CONSULTAR-LO.

Estem arrodonint el bloc que esteu consultant. en poc temps podreu consultar-lo i deixar els vostres comentaris i contribucions sobre un poble que ha passat discret per la història i que no vol perdre la memòria de tots aquells que han llaurat el seu paisatge i han escrit el nostre temps.