L’hivern de l’any 16é del regnat de Lotari va ser molt fred. El segon diumenge de de març començava a glaçar quan Juliana, el seu marit Llobell i Ot, un monjo del monestir de Sant Cugat, tornaven al seu mas de les vespres que s’havien celebrat a la petita capella que s’estava construint en aquella vall. Sopant van parlar de la donació que volien fer al monestir i abans de resar les completes, Ot, ja tenia redactat el document. A la calenda de juny del mateix any van registrar el document en el cartulari el monestir. Era el primer registre que documentava l’existència d’un poble anomenat Sant Climent de Llobregat.

I els climentons d’avui en dia en som els seus hereus. D’ells i de totes les generacions que els han succeït. Som els fills de les pageses que aplegaven llenya per alimentar el forn de la farga més meridional del comtat de Barcelona en el XII; dels que molien el gra i l’oli al molí de can Cocons abans de 1143; dels climentons que van veure passar al rei Jaume I i Alfons X el Savi de Castella, o a Pere el Gran delirant i molt a prop de la seva mort; dels que venien bestiar en el mercat dels dimarts des del segle XIV; de la vídua Caterina Alegret, que per sobreviure es va haver de casar amb Bartomeu Cardiler, fent-li jurar abans que no maltractaria als seus fills, o de Caterina Bartra que li va fer un vestit d’atzarena amb estamenya nova, amb faldilla de divuitè blau, mànigues i gipó a la seva filla per al dia de les esposalles; Som descendents dels que van patir els robatoris del bandoler Moreu que va acabar morint al Camí Ral; dels joves que s’emborratxaven a la taverna de l’Infern i feien gresca a la Plaça dels Bergants; Som legataris de Francesc Condomines que va morir en la victòria catalana de la batalla de Sant Climent de la guerra de Successió i dels climentons que van perdre les vinyes amb la fil·loxera i que van saber-se refer cercant cultius alternatius; som la veu dels immigrants occitans del segle XVI, dels castellans i andalusos del XX i dels magrebins de començament del XXI; i som les millors representants de les dones que durant segles han fet puntes de fil negre perquè les seves mans de pageses no l’embrutessin si era fil blanc. Som hereus de Marieta la Cantadora, que d’un ram d’herbes remeieres sense vendre en va parir la Fira de Sant Ponç de Barcelona.

Som un poble que no va celebrar el mil·lenari quan tocava perquè no en sabia gran cosa del seu passat, però que ha sabut aprendre qui som i d’on venim, i que no vol oblidar les generacions que han deixat aquestes muntanyes llaurades fins a les serres, ni la seva memòria escrita en cada barraca o marge de pedra seca.

Som Sant Climent.

Som un Sentiment.

Ja tenim aquí la XIa. Trobada de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà! I aquest any Sant Climent n'és la vila amfitriona i la volem dedicar a la Cuina, des d'un punt de vista ampli i que englobi des dels productes de la terra, fins a les presentacions i la màgia dels menjars. Per aquest motiu l'hem  titulat CUINA I TERRITORI: DE LA TERRA A LA TAULA.

La jornada es portarà a terme el dissabte 20 d'octubre, des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda al Casal de Cultura de Sant Climent de Llobregat. Aquí teniu el programa provisional :

PONÈNCIES 

•       Menjars d’arreu del món. Lourdes Carreras Gallardo Tècnica de pau i solidaritat Ajuntament de Castelldefels

•       Parada i fonda. L’Hostal de Gavà Josep Campmany Guillot Centre d’Estudis de Gavà

•       Menjar i territori. Recorregut històric per Sant Boi de Llobregat. Mª Lledó Barreda i Casanova, Museu de Sant Boi  Carles Serret i Bernús, Arxiu Històric Municipal de Sant Boi Amb la col·laboració de Vanessa Martín

•       Els botiguers i menestrals de la plaça: l’incipient nucli urbà de Begues del s.XVI Xavier Parellada i Viladoms Centre d’Estudis Beguetans

•       De l’arada a l’olla. La cuina de Viladecans Juana María Huélamo Gabaldón (KuanUm!) Museu de Viladecans – Ajuntament de Viladecans

•       Cuina arrelada al territori.  Gerard Solís Tugas +de1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

COMUNICACIONS

      •       Castelldefels: Del racionament d’aliments a la nova transformació comercial i urbana. Neus Cardona,       GREHIC

•       L'experiència d'editar un llibre: Cuina Tradicional de Gavà. Margarida Cuesta – Assumpció Gabernet - Benet Solina  Arxiu Municipal de Gavà

•       Sobreviure a la fam en època de guerra i postguerra. Núria Ruiz Castell Centre d’Estudis de Gavà

•       Brucel·losi a Sant Boi de Llobregat. El cas d’en “Tideo”, un esclau de l’antiguitat tardana. Andrea López López Museu de Sant Boi de Llobregat 

•       Les noces de les noies Bosch. Els banquets de noces al Sant Boi dels segles XVI – XVII. Mª Lledó Barreda i Casanova Directora del Museu de Sant Boi 

•       Els inicis del cultiu del xampinyó a Viladecans Jaume Lligadas Vendrell Grup Tres Torres    L'alimentació poètica en temps de Jaume i Ausiàs March Jaume Alavedra i Regàs

•       El banquet de la investidura de Jaume Marc com a cavaller de l’orde de Sant Jordi d’Alfama. Sebastià Herreros Agüí +de1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

•       El  món del vi en el Cartulari de Sant Cugat a l’inici del feudalisme. Jaume Vendrell Condeminas +de1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

PÓSTERS

       •       De l’hort a la Biblioteca Veronica Cano Gómez i Mónica Velázquez García Biblioteca de Viladecans –                  Ajuntament de Viladecans

•       Els noms de lloc mengívols de Viladecans Josep Lluís Gallardo i Sedano i Manuel Luengo Carrasco Oficina de Patrimoni Cultural – Ajuntament de Viladecans

•       Els documents de la fàbrica de la Levadura Prensada de Viladecans (1926-1999) Antonia Altamirano Cardoso (KuanUm!), Xavier Calderé i Bel i Manuel Luengo Carrasco Arxiu Municipal de Viladecans – Ajuntament de Viladecans

•       Els orígens republicans de l’exposició de fruïts del camp de Viladecans Manuel Luengo Carrasco

Podeu llegir els resums de les presentacions a : 

http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2018/09/XI-TROBADA-RESUMS-1.pdf

Presentació de les actes de la IX Trobada d'Eramprunyà.

El 20 de juny es presenten les actes de les IX Trobades d’Eramprunyà

El 20 de juny, a les 19.00 h, al Museu de Gavà, presentem les actes en paper de les IX Trobades de Centres d’Estudis i d’estudiosos d’Eramprunyà. Les actes han estat editades amb el suport dels centres d’estudis organitzadors, i de les institucions municipals de patrimoni dels ajuntaments del Delta del Llobregat.

Les actes, que també estan disponibles electrònicament, inclouen les ponències, comunicacions i pósters presentats el passat 12 de novembre al Museu de Viladecans, sota el lema “capelles, ermites, esglésies”, per una trentena d’autors investigadors en història local.

PRIMAVERA CULTURAL DE + DE 1000, 2017! CULTURA, PATRIMONI, HISTÒRIA I MEMÒRIA A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

El cap de setmana dels dies 19, 20 i 21 de maig s’han portat a terme les activitats de la Primavera Cultural de + de 1000, a Sant Climent de Llobregat. Des de fa vuit anys aquesta entitat organitza aquest programa cultural per portar la cultura, el patrimoni, la història i la memòria del nostre poble al carrer i fer-ne difusió.

Aquest any, a més, s’ha presentat el llibre SANT CLIMENT. TE’N RECORDES? , amb centenars de fotografies antigues de Sant Climent. En aquest volum podem recordar i saber com eren els racons, la gent, les tradicions i la vida dels climentons des de fa més de cent anys endarrere i que recorden sovint les activitats que s’han portat a terme en la nostra vila des de l’edat mitjana. SANT CLIMENT, TE’N RECORDES? És un volum imprescindible per a la gent que estima aquesta poble. No us el perdeu!.

Si divendres es recordava els fets de maig de 1937 a Sant Climent i a Barcelona, dissabte dia 20 l’entitat va omplir el Museu d’eines del Pagès d’història: + de 1000 anys de pagesia a Sant Climent. Dos pagesos espavilats van explicar les experiències d’aquells climentons que van arribar a la nostra vall fa més de mil anys: d’on van venir, com van arrabassar muntanyes, que menjaven, com vivien i les experiències que la pagesia climentona ha viscut durant aquest darrer mil·lenni. Es van repassar pagesos pobres, pagesos grassos, els remences de Sant Climent, la fil·loxera, ... tot fins al segle XX amb la pèrdua de camps i de pagesos en mans de les fàbriques i la recuperació de la pagesia en mans de nous reptes i propostes que posen el nostre poble en primera fila.

Diumenge és el dia del Vermut i la proposta de + de 1000 va ser molt encertada: Vermut-concert sota l’arcada de can Pinet! La Banda Bufasons de l’Escola de Música de la Creu Alta de Sabadell va omplir aquest racó tan singular de Sant Climent de música i bon ambient. Des de Jesuchrist Superstar, The Beatles, Fever, música italiana o els mateixos Green Day sonaven molt i molt bé al carrer Maymó, sens dubte un racó per aprofitar i fer-hi concerts (un concerta a la fresca, potser?). Un matí de diumenge ideal que la Banda, amb disset músics, va fer molt agradable i divertit. Sempre es bo gaudir de bona música amb tants músics entregats! Per finalitzar hi va haver Vermut, begudes i aperitius on tothom va aprofitar per comentar el concert, gaudir de la beguda i petar la xerrada amb en un ambient molt positiu i distès.

Una Primavera més amb Cultura, Patrimoni, Història i Memòria, ... i sempre en molt bona companyia.

ELS FETS DE MAIG DE 1937 A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT

Divendres, 19 de maig, dins dels actes de la Primavera Cultural de + de 1000, vam portar a terme la xerrada sobre els Fets de Maig i les consequències que van tenir a Sant Climent de Llobregat.
Basant-nos en el treball que vam presentar l'any 2011 sobre la Guerra Civil al nostre poble i recordant les entrevistes, cerques a arxiu i documentació que vam obtenir, en aquest acte vam parlar de les causes que des de començament del segle XX van portar fins a una situació tan violenta com la que es va viure a Catalunya i a Sant Climent.

Es va viure amb por la violència de la Conselleria de Defensa en els primers mesos de la guerra per les confiscacions, robatoris, persecució política, religiosa, social, ... i els terribles "passeigs" que van portar a la mort de dos climentons i del que va poder escapar un tercer.

El maig de 1937 va esclatar la revolta a Barcelona, però en el camp català des de començaments d'quell any ja es vivia una violència latent que enfrontava anarquistes i pagesos, com va passar en els fets de la Fatarella. A Sant Climent les consequències no van ser tan greus, però van ser molts els pagesos coaccionats, robats i, alguns, fins i tot empresonats.

Quan la revolta a la capital va ser derrotada, els Comitès de defensa local van perdre la seva força a tot el país i a Sant Climent el seu cap, Joaquim Lluch va ser assassinat.

PRIMAVERA CULTURAL DE + DE 1000!