diumenge, 17 de gener del 2021

No perdem el Patrimoni !

Sant Climent de Llobregat és un poble amb més de 1050 anys d'història. La proximitat a la capital, la seva situació allunyada de les vies de comunicació i la seva orografia van facilitar que el poble mantingués l'estructura urbana i el paisatge agrícola fins fa una cinquantena d'anys. El creixement i la mal entesa modernització dels habitatges van fer enderrocar nombroses cases antigues construïdes amb tova i niconella. Hem pogut veure en els darrers mesos com en algunes façanes de l'Antic Camí Ral apareixien cantonades i portals de pedra vermella que malauradament s'han tornat a tapar amagant una part del nostre patrimoni que, tot i que molt discret, és el que tenim i el que van construir els nostres avantpassats.

De la mateixa manera, en els darrers mesos s'ha planificat i urbanitzat el Parc de la Font del Rector, una gran iniciativa que ens permetrà als climentons guanyar un petit passeig fins a l'església. Llàstima que en el seu disseny no s'hagin tingut en compte els elements patrimonials que compartien el paisatge des de fa més d'un segle amb el torrent. Malauradament s'ha destruït la porta de la mina que portava aigua des del molí de cal Pepet Bufó fins a la casa de cal Marí i la urbanització del Parc també ha suposat l'ensorrament de part de la mina. A més, tot i que a darrera hora sembla que s'hi farà algun tipus d'actuació, en el disseny no s'ha tingut en compte un element fonamental com la Font del Rector, que fa uns quants anys s'havia intentat recuperar en mig de les bardisses, esllavissades i de la terra arrossegada pel torrent.


Mina del Torrent de la Font del Rector
(Podeu llegir l'article L'AIGUA I SANT CLIMENT: + DE 1000 ANYS D'HISTÒRIES, que parla de les nostres rieres, les mines, les conduccions d'aigua, els molins de vent, les fonts i els pous del nostre poble en l'enllaç: 


A Sant Climent no tenim grans elements patrimonials, però la nostra memòria i la nostra història està plena pels milers de records i racons de vida que des de fa més de 1000 anys els climentons han anat llaurant i sembrant per dibuixar un poble i un paisatge com el que tenim encara avui en dia. Conservem el que tenim i llencem-ho al futur per a que els climentons de les noves generacions en gaudeixin i se'n sentint orgullosos. I exigim que des dels projectes d'urbanisme públic és respecti, és recuperi i es reivindiqui el nostre patrimoni com element fonamental de la nostra memòria.

Seria l'hora, abans de que no sigui massa tard, de recuperar el projecte de Catàleg de Patrimoni que el 2008 va elaborar Fernando Álvarez (que malauradament ens ha deixat a causa de la Covid), actualitzant-lo i incorporant alguns referents que en el seu moment es van obviar, i també de senyalitzar els edificis i elements que actualment ja podem identificar.

dijous, 8 d’octubre del 2020

Cicle de conferències: CONEIX SANT CLIMENT DE LLOBREGAT


El proper dissabte dia 10 d'octubre de 2020, s'inicia el Cicle de Conferències: CONEIX SANT CLIMENT DE LLOBREGAT. 
Des de la vessant històrica, la primera xerrada ens explicarà els precedents, els inicis de la història del poble i com eren els seus primers habitants.

 

dilluns, 1 de juny del 2020

1 de juny de 2020. SANT CLIMENT DE LLOBREGAT: 1050 ANYS







Kalenda iunii, anno sedecim regnate Leutarius rex
In nomine Domini, Ego Lobellus, et uxor mea Juliana, femina, et filios meos, id est, Recosindo e Sunario ...

Any 970, primer de juny

En nom de Déu, Jo Llobell, la meva dona Juliana i els meus fills Requesens i Sunyer,
Manifestem per a que quedi clar i per a que plagui a la nostra ànima i a qui convingui, que ningú ens obliga ni té capacitat de persuasió, sinó és motiu de la nostra pròpia i espontània voluntat posada en comú amb Déu, que fem carta de donació del nostre alou al monestir de Santa Maria, que es troba en el comtat de Barcelona, en el terme del castell de Rodanes, que anomenen d’Eramprunyà, prop del lloc que diuen Castelldefels, que vam rebre de paraula.

Afronta a llevant amb el camí de Sant Climent, a Tramuntana amb el terme del Montbaig, a migjorn amb un altre camí i a ponent amb la riera que baixa. Tot el que inclouen aquestes afrontacions donem al monestir de Santa Maria, inclosa la casa que és un casal, amb els prats i farratges i tot el que hi ha, i les terres i les vinyes, tan conreades com ermes. De tot el que tenim o hauríem de tenir en aquest lloc, ara i en el futur, donarem la tasca a Santa Maria de Castelldefels. I, si nosaltres, o qualsevol altre home trencar aquesta escriptura volgués, no pogués exercir cap reivindicació sobre ella, provocant la ira de Déu nostre Senyor i com Judes Iscariot, quedés fora del llindar de la Santa mare Església.

Aquesta donació fou feta el dia de la calenda de juny de l’any 16è. del regnat del rei Lotari.

Signem Llobell, Juliana, Requesens i Sunyer, amb Pere Vives i Jelmir.

diumenge, 24 de maig del 2020

dijous, 7 de maig del 2020

Els noms de dona més freqüents són ...


A la parròquia de Sant Climent, entre 1696 i 1914, Maria, Teresa i Eulàlia eren els noms femenins més freqüents. Entre els 10 primers noms femenins també hi trobem Francesca, Margarida o Madrona


Imatge