 |
| Fragment de la Gazeta de Barcelona, Diario del Sitio de Barcelona, del dia 18 d'agost de 1713 |
El juliol de 1713 la ciutat de Barcelona va quedar envoltada pels exèrcits francesos i espanyols. Molta gent de les poblacions del seu voltant es van refugiar en pobles propers i Sant Climent va ser un dels seus destins. A més d'atemorir tot el Pla de Barcelona les tropes de les dues corones, assetjaven a les partides de voluntaris que sortien de Barcelona per a atacar-los i eren comuns les topades que acabaven amb ferits i combatents morts. La notícia de la Gazeta, del dia 18 d'agost, ens parla d'una d'aquestes escaramusses que es va produir durant un parell de nits al voltant de Sant Climent.
Per les notícies que en tenim gràcies al diari i a les Narraciones Històriques de Francesc de Castellví, sabem que la companyia del Capità Josep Badia, hostilitzava la reraguarda de l'enemic i mentre els atacava Sant Feliu, les tropes franco-espanyoles van rebre el suport d'una companyia de cavalleria formada per 400 cavalls. Els catalans es van poder retirar a Viladecans i, posteriorment, a Gavà, on refugiats en un casal van ser atacats per una tropa de 800 efectius entre cavalleria i infanteria. Allà hi van deixar la vida una part dels combatents, però d'altres van poder fugir fins a Sant Climent, on se'ls van afegir dues companyies de fusellers de muntanya i voluntaris de la nostra contrada que van atacar i aconseguir fer fugir l'enemic, provocant un número de baixes important ("des de lo fragoso de los bosques, los paysanos, pràcticos en punteria, hacian grandes estragos"). Castellví parla de 186 morts i ferits de les tropes felipistes i de 45 entre els catalans.
Entre aquests morts hi podem comptar a Francesc Condomina, un jove pagès de vint-i-cinc anys de Sant Climent, mort a causa de les feridures que li provoca un soldat a cavall, en l'escaramussa del dia 6 d'agost de 1713.
Dos dies després, els voluntaris passaven per les armes, també a Sant Climent, a Josep Blanch, de Vilafranca.
