L'any 1881, quatre membres l’Associació d’Excursions Catalana van fer una excursió de descoberta pel nostre entorn. Transcrivim tot l'article i respectem l'ortografia original per fer més real aquest narració que ens apropa a un poble del camp català, que no semblava tan proper a Barcelona, com el que coneixem ara.
En el text podem reconèixer alguns racons de les nostres muntanyes i hi descobrim alguns elements que ha quedat oblidats pels anys o que la natura s'ha encarregat de canviar.
EXCURSIÓ PARTICULAR A SAN
CLIMENT DE LLOBREGAT Y SAN MARTÍ DE TORRELLAS
Lo 16 de abril del present any, sortíam de Barcelona ab lo tren de las 5 y 35
minuts de la tarde lo Sr. Jorba, los germans Cardona y l’que suscriu, ab
direcció á San Climent de Llobregat.
Lo tren estaba pleníssim de gent alegre y desitjosa de disfrutar de l’esbarjo
propi de las festas de Pascua.
Arrivats á Cornellá, baixém del tren y, per depressa que aném, trobém ja las
tartanas plenas de gom á gom. No n’s queda mes recurs que fer lo viatje á peu
per la carretera.
A la sortida del pont de
fusta de San Boy de Llobregat hi ha dos pedras: la de la esquerra diu que
l’pont fou construhit en 1876, y la de la dreta que sa construcció fou
costejada per suscripció voluntaria.
A continuació de aquest pont hi ha la carretera que, passant per Viladecans,
Gabá, Castell de Fels y Costas de Garraf, va á Sitjes y á Vilanova. Nosaltres
preném á la dreta y seguim la carretera que sols está termenada fins á casa del
Sr. Estruch. En la iglesia que hi ha en aquest indret, propietat del meteix
senyor, notárem un rosetó gótich y una Verge de bonas formas del meteix istil
que aquell, sent l’un y l’altre molt mes antichs que l’edifici. Al devant de la
casa de dit senyor Estruch hi ha un jardí ab un gran dipósit d’aigua, en un de
quins costats hi ha una lápida ab la següent inscripció: “El dia 19 de agosto
de 1863, en presencia del Excmo.Sr.D.Juan Prim, Conde de Reus, Marqués de los
Castillejos, Grande de España de primera clase y Senador del Reino, se inauguró
este depósito de agua”.
Preném lo camí de San
Climent, que comensa en aquest meteix deposit; passém per lo torrent anomenat
de Pedro, ahont no fá molts anys solían alleugerar las butxacas dels que hi
passavan, y arrivém al Estret de Rocas, ahont nos sorprengué la fosca.
Doném la bona nit á
Barcelona, y, emprenént la baixada, arrivém en cinch minuts á San Climent, que
está situat en una fondalada, quinas campanas senyalan repicant la festa del
endemá.
Lo poble de san Climent és petit, té unas cent casas, y en la part alta hi ha
la iglesia. Aquesta ni en son conjunt ni en sos detalls té res de particular,
com no sía un senzill sepulcre que, segons la tradició, contingué las mortals
despullas del primer abat de San Climent. En aquest sepulcre hi ha esculpida una
petita torra, que tal volta indica lo apellido Torra del que hi fou enterrat,
apellido que es molt comú en aquesta encontrada.
Dalt del cim de la
montanya hi havía avans una bella creu de terme, mes, gracias á nostras lluitas
fraticidas, fou enderrocada y avuy la guarda, si bé rompuda, un pagés que la
recullí.
Durant la invasió
francesa lo exércit imperial passá per los turons que dominan San Climent;
veyent un poble petit, determiná cremarlo: Passaren los francesos tot lo dia 10
d’agost de 1809 fent preparatius pera portar á cap llur intent, mes
afortunadamént pera l’poble, vingué l’ordre de que aquets se retiressin, y los
vehins vegeren lliuradas llurs vivendas del furor de aquells nous vándalos. En
memoria de aixó lo poble de San Climent consagrá lo dia de San Llorens
celebrantlo ab festa major, y fá uns vint anys ha fundat un montepío baix
l’advocació del meteix sant.
Lo poble de san Climent es molt abundant d’aiguas y saludable. Sos habitants
vihuen del conreu de la terra y las donas se dedican á fer puntas.
En son terme s’hi trovan
minas de ferro, plom y fins de plata, minerals de que envio algunas mostras á
la ASSOCIACIÓ.Temps enrera aquest terme estava cubert de boscos que han anat
desapareixent pera esser sustituhits per vinyas. Axó ha fet que disminuhissin
las plujas, mes no per aixó ha disminuhit la febre de destruir la riquesa
forestal de aquesta encontrada.
A l’andamá dematí los Srs. Jorba y Cardona, y l’infrascrit, emprenguerem la
marxa cap á Torrellas.
Torrellas dista una hora de San Climent, y lo camí entre abdós pobles es molt
accidentat y passa sempre entre mitj de boscos y vinyas. Lo panorama que desde
l’cim de la serra se descubreix es magnifich.
A un quart d’hora de San Climent, y en lo terme anomenat Buscaróns, hi ha un
pont natural format per las aiguas de un torrent que desemboca en la riera de
Carol. Las aiguas de aquest torrent en una de sas avingudas socavaren una
vinya, deixant aquesta en l’aire y passant per dessota de ella. Mirat aquest
pont desde la part de la riera, presenta un aspecte sorprenent: té uns 80 pams
de alsada per 40 d’amplada. Quan plou, las rocas y arbustos que rodeijan aquest
pont se transforman en una veritable y magnífica cascada.
Una vegada dalt de la
serra, y á má dreta, se trova l’Pi d’En Cartró, nom de una casa del terme de
Cervelló, casa de trista nomenada que ha estat robada moltas voltas y que dos
anys enrera fou teatro de un drama sachnant. Aquest pi es lo mes gros de la
encontrada; se veu desde duas horas al entorn, y tres homes no bastan pera
abrassar son tronch.
Deixém aquest pí á má
dreta y fem alto pera contemplar lo panorama que s’estén devant nostre. Entre
mitj dels turons de la dreta veyém la montanya de Montjuich y l’plá de
Barcelona; al frente los Pyrineus, lo Montseny, la montanya de Torrellas y lo
poble de aquest nom, quinas casas semblan un ramat de ovellas, tan escampadas
están; y á la esquena veyém lo mar y la frondosa plana de Viladecans, Prat y
Castell de Fels.
Lo dia es magnífich.
Empreném la tortuosa baixada que, per entremitj de boscos, conduheix á
Torrellas, arribém á la riera, y allí, la frescura y transparencia del aigua,
al ensemps que la forta pujada que tenim devant, nos convidan á fer alto y á
atacar nostras provisions.
De prompte las campanas,
aquestas missatgeras de la alegría y del dolor, del perill y de la oració, fán
sentir sa veu tocant á festa y avisantnos de la de Pascua que se celebra en
aquest dia.
Empreném la pujada,
recorrém varios carrers y arrivém á la plassa ahont hi ha la casa de la vila y
la iglesia. Res tenen de particular, ni l’una ni l’altra. Lo campanar sembla
bastant antich, pero ha sufert moltas modificacions, y si no fos per las
campanas, ni campanar semblaría. Las portas de la iglesia están completament
cubertas de ferraduras de diferents tamanyos y dibuixos, algunas molt ben
cisselladas: 144 n’hi ha á cada mitja porta. Damunt de aquesta s’hi veu un
petit San Martí grosserament esculpit, y dessota la fetxa 1631.
Oírem l’ofici, y després
nos entornárem cap á San Climent per un altre camí. Avans de passar la riera bebém
aigua de la font de Can Güell, que es molt bona. Aquest nou camí es bastant
pesat; á la dreta veyém las muntanyas de Bagá y al fondo las del castell del
Aramprunyà.
Arrivats al cim de la
partió entre Torrellas y San Climent hi ha la casa d’en Rius, quins amos, ab
una amabilitat extrema, nos feren servir pá y trago.
Desde Can Riu á san
Climent hi arrivém en tres quarts d’hora, per una baixada molt pintoresca; y
per la tarde nos entorném cap á Barcelona ben complascuts de nostra curta
expedició.
MANEL BELAU GALLEGOS
Butlletí de l’Associació
d’Excursions Catalana. Tom III, any 1881
