dimarts, 13 de desembre del 2011

Contes de la Història. 3. Un llençol en cada bugada.

Un llençol en cada bugada.


Mossèn Ramon els va haver de casar a les cinc de la matinada per a que ningú els veiés i per a que la família no se n’avergonyís. El seu pare no hi va anar, és clar. Agafats de la mà després de deixar els pares del Bartomeu a cal Barroldo, van continuar pel carrer del Moll cap a la casa del raval que ell havia construït. Només el so d’un motor i les màquines de la Fàbrica trencaven el silenci en que havien quedat.Tot i que només eren al mes d'octubre el carrer era humit i les  niconelles relliscaven.
 Van veure arribar el camió per la carretera de Sant Boi i es van espantar a l’adonar-se que el grup de Guàrdies Civils que n’havien baixat, corrien cap a ells. No van tenir temps de tornar endarrere. Eren davant del portal de la Fàbrica i els van apartar d’una empenta. Mentre els Civils entraven a les naus un sergent molt gras que esbufegava darrera del grup armat, s’hi va dirigir autoritari.
-      Trabajan ahí dentro? No?. Pues andando que es gerundio!- els crida de mala manera.
Sense ruminar-s’ho la Laia li va estrènyer més fort la mà, i van córrer fins la seva nova llar. L’endemà van saber que aquell merder de policies vigilava la Fàbrica perquè l’havia de visitar el president del govern, en Primo de Rivera. 
(continuarà ...)

dilluns, 28 de novembre del 2011

4a. Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà

Ja tenim a punt la 4a. Trobada de Centres d'estudis d'Eramprunyà que enguany celebrarem a Castelldefels. 
 
Ja són quatre edicions, des de que el desembre de 2007 un grup de gent vam començar a parlar d'organitzar  jornades d'estudis basades en els pobles de la nostra Baronia. Després de la 1a. edició a Gavà, Begues i Viladecans han albergat la Trobada que aquest any realitzarem a Catelldefels el proper dissabte, dia 3 de desembre. 

Ja en la primera Trobada hi vam participar investigadors de Sant Climent i no hem deixat de fer-ho des d'aleshores, tot i que no va ser fins la darrera Trobada a Viladecans que ho vam fer a nom de"+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat" i com a part plenament activa de les propostes que van sorgint en el si d'aquest grups que formem els Centres d'Estudis d'Eramprunyà.


Us convidem a tots a participar en els actes del programa que us adjuntem, i volem fer especial menció als estudis que es presentaran des de Sant Climent:

  • L'Heràldica i la Vexil.logia al llibre de la baronia d'Eramprunya, per part de Sebastià Herreros de "+ de 1000. Històries de Sant Climent i de la societat Catalana de Vexil.logia
  • Anàlisi econòmica de 8 pobles del voltant d'Eramprunyà el 1879, a càrrec de Jordi i Guillem Martí de la Universitat de Barcelona
"+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat", participa d'aquesta trobada al costa del grup "Tres Torres de Viladecans", el "Centre d'Estudis de Gavà", el "Grup de Recerques Històriques" de Castelldefels i del "Centre d'Estudis Beguetans".

dijous, 10 de novembre del 2011

Gent de la Universitat. JOANA DOMINGO.


A finals del segle XV, Joana Domingo encara no havia fet els dotze anys i la seva mare, vídua,  la prometre  en matrimoni a Pere Sadurní de Begues. El seu pare havia mort no feia gaire temps i la seva mare, Francina,  s'havia tornat a casar amb en Mateu Sadurní, el pare del que seria l'espòs de la Joana. 
Quan es signen els capítols matrimonials entre els dos nens, la Joana està pendent de rebre vint lliures barcelonines per al seu dot i com a  llegat testamentari que el seu pare li va atorgar i del que en són dipositaris Jaume Sadurní de Sant Boi i Joan Duran de Castelldefels. Tampoc té prou edat per a signar renúncies, el benefici de que gaudeixen els menors pel que tenen dret a l'anulació dels contractes que altres han formalitzat en el seu nom, si els perjudiquen, i en el seu nom ho fan "alguns amics i parents seus".
Segurament, un parell d'anys més tard, Joana arribaria a l'església de Sant Cristòfol de Begues, de la mà dels seu padrastre, que en el mateix portal la lliuraria al seu fill Pere Sadurní emfatitzant la transacció de la muller d'un home a l'altre. 
La Joana, sense adonar-se'n, va deixar de ser una nena i es va convertir en esposa i, no gaire més tard, en mare, en el mateix mas de Begues on la seva mare havia anat a viure després de casar-se amb el pare del seu marit.   



dilluns, 8 d’agost del 2011

A la recerca de fites!

Des de la passada primavera diversos equips estan treballant en els termes de la Baronia d’Eramprunyà a la recerca de fites limítrofes entre les seves poblacions.

Aquest treball s’està portant a terme a partir d’una proposta que es va llençar des de l’organització la IV Trobada de Centres d’Estudi de la baronia d’Eramprunyà i pretén localitzar, datar i marcar les fites que resten en peu per elaborar-ne un registre i preservar-les.

Aquestes petites marques que trobem per tot el territori esdevenien transcendentals per a marcar cada municipi , per establir els seus límits i eren utilitzades en múltiples documents com a referència.
En el cas de Sant Climent, encara podem trobar  algunes fites que marquen el límit i en les que es pot llegir perfectament “Viladecans”, en el costat que li correspon.

En aquesta fotografia podem veure l’antiga "Fita" del Montbaig, un trifini dels termes municipals de Viladecans i Sant Climent de Llobregat, amb l'antiga "Quadra" jurisdiccional (feudal) del Benviure.
Fotografia: Pere Martí (EPR), cedides a J.M. Cervelló, per la seva filla Immaculada . 
Quan van ser feta aquesta fotografia, més o menys a començament de la dècada 1990-2000, estava situada al pàrquing de davant del restaurant "Can Xixol" (Casa Gran del Bori, Sant Boi de Llobregat).  Actualment està en parador desconegut.

La línia entre els termes de Sant Climent i Viladecans es troba perfectament delimitada per un seguit de fites que envolten aquest segon terme i en les que es pot llegir perfectament VILA - DE - CANS,  en la paret que correspon al costat d'aquest municipi. En les fotografies  inferiors podem veure'n alguna i es pot llegir aquesta llegenda.




Tot i que alguna d'aquestes fites es va retrobar després de l'incendi de Sant Ramon de l'estiu del 2010, la majoria d'aquestes fites han estat localitzades en el treball que està portant a terme el "Grup Tres Torres" de Viladecans i en el que he pogut participar en algunes sessions



Podem trobar-ne algunes trencades en el darrer any, com aquesta, que va ser redescoberta l'any passat sencera i que al documentar-la s'ha trobat a trossos. En ella encara es pot veure l'efecte del foc.



En el cas de la fita inferior es tracta d'una fita doble que marca un angle entre els límits d'ambdues poblacions.

De ben segur que les fitacions i la localització,  documentació i senyalització d'aquests elements patrimonials que trobem en totes les nostres poblacions, serà un tema important que es tractarà en la IV Trobada de Centres d'Estudis de la baronia d'Eramprunyà, que es portarà a terme a Castelldefels el proper mes de desembre.

dimarts, 28 de juny del 2011

Fa vint-i-cinc anys que ens deixà Pere Quart

Pere Quart i la Cultura a Sant Climent


Tot just fa vint-i-cinc anys que ens va deixar Pere Quart, un poeta compromès amb el seu poble i amb la seva llengua, com pocs en els temps durs que li va tocar viure.
L’any 1983, des dels Consells Popular de Cultura de Sant Climent li vam dedicar un petit homenatge en l’edició del Recull de Poesies de la 2a. Setmana Cultural que vam organitzar. El Poeta ens va rebre a casa seva i ens va fer un escrit de presentació del volum de poesia, en el que resumia la seva manera de fer, la seva gran estima pel país i expressava la seva decepció per no poder-nos acompanyar en la vetllada per la seva “salut insegura” (en paraules seves)
Pere Quart ens escrivia:
                “...amb la poesia aprenem a prendre cada cop més consciència dels drets i els deures que ens vinculen amb la comunitat ala que pertanyem. Aquesta consciència és necessària si volem que Catalunya esdevingui un dia una veritable democràcia. Us felicito, doncs, perquè des del vostre poble aporteu al país allò que més necessita en aquests moments crítics i decisius de la seva història. I també difoneu l’amor a llengua, una de les principals característiques que determinen una Nació”.
Era l’any 1983 que rebíem aquestes paraules del poeta, però encara trobem a faltar veus crítiques, compromeses i senzilles com les seves. I també trobem a faltar l’empenta d’aquells Consells Populars que van posar una forta petjada cultural al nostre poble i que van engegar un programa d’activitats anuals que molts enyorem, ... sobretot si veiem les agendes culturals que avui en dia ens arriben a casa, òrfenes i sense la sensibilitat que ens feia posar la pell de gallina amb paraules com les de Pere Quart i Setmanes Culturals com les que omplien les nostres nits d’abril dels vuitanta.



dimarts, 5 d’abril del 2011

"Catalunya seria un dels països més rics del món"

L'economista Kenneth Rogoff de la Universitat de Harvard i ex-cap del FMI, ha declarat a la revista espanyola "Capital": 

"HI HA REGIONS COM CATALUNYA QUE, AÏLLADA, SERIA UN DELS PAÏSOS MÉS RICS DEL MÓN"

Comencem a decidir que volem ser: El dia 10 d'abril VOTA! a la consulta sobre la Independència!.

dissabte, 12 de març del 2011

Consulta per a la Independència

logo amb lletres.jpg

El proper dia 10 d'abril es portarà a terme la consulta per a la Independència a més de 40 poblacions catalanes entre les que hi ha Barcelona i Sant Climent de Llobregat.

Participar en una consulta democràtica és una aspiració per a qualsevol elector i més quan és fa amb garanties democràtiques. En aquesta consulta, qualsevol persona pot expressar-hi la seva voluntat fent evident el camí que vol que prengui el seu poble. I qualsevol demòcrata, sigui quin sigui el seu pensament, ha de respectar i fer respectar la voluntat d'una nació que expressa la seva voluntat en les urnes.

Jo aniré a votar, i al meva papereta posarà un SI esperançador.

diumenge, 6 de març del 2011

1780: Els pagesos de Sant Climent no volen pagar per amarar cànem a la Murtra

Certificam nosaltres los baix firmants, com no volem pagar ninguna contribució com lo que demanen, de amarar cànem a l'Estany de la Murtra, ni d'altres contribucions que ens volem atenyer, per lo que diu la Concòrdia feta entre lo Poble de Bila de Cans y dit Poble de St. Climent, amb presència del senyor Baró de dits Pobles.
I expresant la concòrdia, que no pugia lo Poble de Bila de Cans, ni lo senyor Baró, imposar-nos ninguna contribució sobre dit Poble de St. Climent, per cap concepte i volem los infraescrits atenir los Pactes que expressa la Concòrdia.
Sant Climent, agost als 15, de 1780,


Matheu Maymo, Batlle
Joseph Ferrer, regidor de canó
Joan Fulquet, regidor
Ramon Marí i  Roca, regidor
Miquel Campderrós, Joan alaball, diputat, Miquel Molins, Jaume Mas de les Valls, J. Colomer de les Valls, PAu Bori, Franceswch Sadurní, Joseph Fulquet, Jaume Pagès, Pere Bofill, Felip Palau, Agustí Folquet, Baldiri Valls, Pere Mas i Marieges, Baldiri Termens, Climent Fulquet, Pere, Rovi, Joseph Colomer, Jaume Mas Fuster, Francisco Bonet, Pere Condeminas, Climent Matas, Climent Martí, Joseph Rabantos, Mateu Bonet, Joseph Bori, Josep Gran, Joan Padrals (teixidor de lli), Climent Folquet (dit lo canari), Joan Clabet, F Biscarri, Ll Montserrat, J Molins, J Marieges ...

(i fins a 70 signatures!)

diumenge, 30 de gener del 2011

Contes de la història 2. 1957

1957

Sidi Ifni,  diumenge dia de la Puríssima de 1957.

Estimat mossèn Salvador:
Si el tingués dins el confessionari, de ben segur que no m’atreviria a esposar-li totes les penes que m’angoixen.

Era el dia de Sant Climent ...


(continuar)