La primitiva església de Sant Climent de Llobregat

(Dibuix: Roser Pausas)

Sant Climent de Llobregat és un poble que va néixer a l'alta edat mitjana entre els segles IX i X, arrelat en l'expansió de la casa comtal, els bisbats i monestirs catalans cap al Sud per ocupar l’àmplia frontera deixada entre el Llobregat i el sud del Garraf. La manera més eficaç de mantenir el territori era fundant-hi una església i establint-hi població. Fou el cas de Sant Climent, que va créixer al peu del Camí Ral que portava cap el Sud i a recer de les rieres del Querol i de les Comes. Fa 1050 anys de la primera notícia coneguda que en tenim per la donació que Juliana, el seu marit Llobell i els seus fills Recosind i Sunari van fer al monestir de Sant Cugat del Vallès d’una casa amb camps i vinyes que estava situada a l’Eramprunyà, sota del Montbaig i al costat del Camí de Sant Climent. Si bé l’església no s’esmenta fins l’any 978, es evident que el poble havia nascut al voltant d’un primitiu temple cristià (anterior a l’any 970) que va sorgir de l’advocació del quart Sant Pare de l’Església, nom que no era conegut en època visigòtica i que ens permet afirmar la seva fundació posterior, arrel de l’àmplia difusió que en època medieval va tenir aquest nom a Catalunya.

Al costat del mur meridional on encara hi podem observar algunes arcuacions llombardes del primitiu temple, s’hi alça la torre del campanar, únic element  romànic que resta de la primera església.  Els dos pisos inferiors, aixecats amb niconella i carreus de gres rogencs, els arcs llombards, la finestra petita de doble esplandit i la finestra gran d’arc de mig punt i les seves dovelles, corresponen a la construcció romànica de l’església i resten com a testimoni dels primers passos d’un poble i un paisatge que van anar dibuixant i fent gran els nostres avantpassats des de fa més de mil anys i del que n’hem de ser orgullosos hereus.